1. |
Primer cant
04:52
|
|||
16 de març i sense forces
escric al tren per no dormir
els malsons
m'assalten a deshora
decepcions
fruit dels meus contrasentits
A menys d'un mes per ser a la costa
per fi pugem a Sant Feliu
aferrat
com a un bot a la deriva
a la música
que em salva cada nit
I VEIG QUE NO M'ENTENS
I JO SOL NO SÉ TROBAR MAI LA RESPOSTA
I ENCARA QUE M'OFEGUI
LA FORÇA D'AQUEST CANT M'OMPLE ELS PULMONS
Quan pot quedar per ser persona?
Hi ha algú que es burli de l'esforç?
He perdut
l'interès per tornar a caure
però les pors
m'han fet fora d'aquest joc
Sembla que no pugui sortir del pou
que m'obligui a ser esclau dels meus actes;
en canvi cada cop que escric al paper
hi ha algun vers que em fa creure
que puc fer-ho i que sóc qui vull ser!
L'amor propi fet bocins
cruix davall les teves passes
res m'arrenca d'aquest llit
ni aquest garbuix
fet de llençols que m'amarren a la fi.
Sóc jo
qui sempre falla?
Sóc jo
qui fa les coses bé?
Cada cop em veig més lluny de ser qui espero
però vull créixer i sent jo sentir-me bé:
sols vull ser jo
I he pensat en les respostes
i sempre és el perdó qui guareix les meves pors
ets tu qui em tapa i qui em fa llum
I VEIG QUE ARA NO HI ETS
I JO SOL NO SÉ TROBAR MAI LA RESPOSTA
I ENCARA QUE M'OFEGUI
LA FORÇA D'AQUEST CANT M'OMPLE ELS PULMONS
|
||||
2. |
Sentit únic
05:06
|
|||
Vaig aprendre que pensant
camines
però el què volia era volar i sentir els meus peus
alliberats
vaig descobrir el què era somiar
Duc darrere tantes pors
n'escapo
persegueixo però els records
per no fer veure que no hi són
doncs ells m'han dut on ara sóc
Quan arriba el gran moment
marxa enrere fa el valor
i s'escampen pel present
els bocins de la il·lusió
la consciència no té opció
Una imatge en el mirall
no reflecteix el què esperava
però sempre ens queda començar de nou
Sovint em costa disfressar de mentida la veritat
i no vull pas fer-te creure que sóc aquí per marxar
que ser el què sóc no he d'amagar
ni he de privar-me de sentir ni perseguir amb tot el cor
la realitat del què he somiat
Tinc les forces per anar lluny
i les ganes de marxar
el temor del camí perdre
i una porta al meu davant
Què m'espera més enllà?
Hi haurà res que em barri el pas?
Si no faig aquesta passa
de parets viuré encerclat
Sovint em costa disfressar de mentida la veritat
i no vull pas fer-te creure que sóc aquí per marxar
que ser el què sóc no he d'amagar
ni he de privar-me de sentir ni perseguir amb tot el cor
la realitat del què he somiat
|
||||
3. |
Dóna'm
03:30
|
|||
Cada cop que et vull parlar
em mires com si valgués poc
quan saps que les meves paraules
pesen tant com els teus mots
I cada cop que intento vèncer
m'atures per robar-me el joc
i t'apropies aquest mèrit
quan sóc jo la que ho puc fer tot
Dóna'm forces per poder aguantar els teus cops
dóna'm forces per denunciar els teus petons
dóna'm forces per tallar-te aquesta llengua que et perd sempre
quan em tractes diferent del que som tots
Odio la seguretat
amb què fas veure que el camí és pla
quan jo trobo tants obstacles
que per tu són oportunitats
Dóna'm forces per poder aguantar els teus cops
dóna'm forces per denunciar els teus petons
dóna'm forces per tallar-te aquesta llengua que et perd sempre
quan em tractes diferent del que som tots
I quan pugui sortir sola sense por a la humiliació
quan callin els teus llavis, quan per fi pensis els teus mots
quan destrueixis tots els contes de princeses i putots
trencarem per fi els esquemes que ens fan ser: jo poc, tu molt
Dóna'm forces per poder aguantar els teus cops
dóna'm forces per denunciar als teus petons
dóna'm forces per canviar les diferències que ens angoixen
diferències que ens condemnen a dos móns
|
||||
4. |
Presó o casa
04:20
|
|||
Coixins que puden a reclòs
tu i jo a cegues per l'estança
els mobles plens de pols
ditades
I si parets té el nostre amor
en desconec ja la façana
i el què guardes a dins
de casa
Però m'il·luminen els teus ulls...
I quan obrim els porticons
veiem un lloc on viure
i al cor hi brota un ram de flors.
I tu regues els racons
i jo alço les persianes
com volguent capturar el sol
M'il·luminen els teus ulls
però al teu costat em sento pres i absurd
quan els dubtes s'esvaeixin veuré o no la trampa?
amor: presó o casa?
I rebusco entre tu i jo
on vam desar l'antídot
per desfer-nos d'obsessions
I ens neguem a viure amb pena
dins d'una gàbia estreta
on no hi cabem els dos
M'il·luminen els teus ulls
però al teu costat em sento pres i absurd
quan els dubtes s'esvaeixin veuré o no la trampa?
amor: presó o casa?
I què pretens?
Trobar un lloc on no ens costi somriure?
O encara més:
que estimar-te m'ajudi a ser lliure?
|
||||
5. |
||||
M'he tenyit amb mil perquès i qüestions
les gemmes d'aquests dits que ara assenyalen
la foscor
ens perdem res d'aquest món
o els estranys són tots els altres?
Frustrar l'obsessió em fa basarda
ens fa basarda
Somni o realitat qui els separa?
qui ens separa?
Sents que hem tingut sort d'avui ser dins;
creus en el destí o ell creu en mi?
Som on hem de ser?
Què importa?
Si sents que hi has guanyat
I ara veig de cop parets
i s'abraonen damunt meu
però no tinc por
hem nascut per fer d'aquest conte
una història de debò
Saps que el món va lent quan no m'atrapes?
si no m'atrapes?
Vàrem créixer per dur junts una vida que s'escapa
que se'ns escapa
Sents que hem tingut sort d'avui ser dins;
creus en el destí o ell creu en mi?
Som on hem de ser?
Què importa?
Si sents que hi has guanyat
Si sents que hi hem guanyat
si sents que hi has guanyat
|
||||
6. |
Gota a gota
03:49
|
|||
Dotze i cinquanta, et faig un truc i a les cinc quedem.
Em poso guapa, em maquillo i m’arreglo bé
i penso en quan et tindré.
Al mig de la plaça, m’espero sota un bonic cel d’hivern,
la pluja em mulla i al meu rellotge el temps no passa gens,
ni sota els paraigües de la gent.
Sudarà, no vindrà, sola tornaré a estar
i entre el fred i els meus plors el meu amor morirà.
Me’n torno a casa, estic rallada i no puc fer-hi res
Tu a la parada vas fent manetes amb la de tercer,
i en veure-ho t’odio molt més.
No veus com marxo, ni sents com moren els teus sentiments.
No veus com ploro, ni veus que esgotes a cada moment
gota a gota el meu seny.
Sudarà, no vindrà, sola tornaré a estar
i entre el fred i els meus plors el meu amor morirà
Sudarà, no vindrà, sola tornaré a estar
i entre el fred i els meus plors el meu amor morirà
|
||||
7. |
Autofoto a Córdova
05:05
|
|||
Són les 8 menys 10 i surto de l'hotel
ja m'he dutxat
em pillo una birra
Gran Via Parque i un cinquè sense ascensor
m'està esperant
el Rafa amb la Negrita
Calor del sud i tu no hi ets el mòbil mut
els dits bruts de tinta d'escriure això
en una agenda
La bateria se m'esgota però abans
Una autofoto quan cau el sol
Còrdova, calor i alcohol
noies que criden i escric un vers creuat
al tovalló d'aquest trist bar
anonimat, soledat, penso en tu, on estàs, quan et queda per tornar?
I fer-me reviure
El concert a Vista Alegre el pavelló a la meitat
però avui el món s'ensorra
La tortuga de Michael Ende ho dóna tot i he descobert
noies que estimen a noies
I l'endemà la boda i un missatge teu
i un rom amb cola curt, que he de durar molt més
I una cambrera tot morena amb els ulls blaus i no beu res
però sa mirada no és la teva
I no tenen vodka negra però en el fons no importa gens
no et puc pintar d'una llepada
I al matí no entenc la lletra però al que vaig escriure a nit
t'hi deia amor
Una autofoto quan cau el sol
Còrdova, calor i alcohol
noies que criden i escric un vers creuat
al tovalló d'aquest trist bar
anonimat, soledat, penso en tu, on estàs, quan et queda per tornar?
I fer-me reviure
|
||||
8. |
Fang a les botes
05:11
|
|||
Amb les botes plenes de fang
la pala a coll
i el cadàver del passat
enterrat
em disposo a fer un castell
amb els records
i a ensorrar-lo poc a poc.
M'han quedat entre les mans
taques negres d'esborrar
els teus escrits
a la paret del temps
I ara vaig paladejant
aquell vell gust de somiar
i a l'horitzó crec descobrir nous llocs
Ja he perdut tota esperança
- no la valc -
si toca vindrà a mi
Sempre a punt per ser un home nou
amb el perill d'acabar sol
No puc cremar les arrels són tantes
se'm fa difícil desfer-me d'aquests llaços
Amb les botes plenes de fang
enfilo amunt
corriols que em portaran
a la fi
a sentir que actuo bé
i que puc ser algú
al costat de qui eres tu.
Ja he perdut tota esperança
si toca vindrà a mi
Sempre a punt per ser un home nou
amb el perill d'acabar sol
Amb les botes plenes de fang
la pala a coll
i el cadàver del passat
enterrat
em disposo a fer un castell
amb els records
i a ensorrar-lo poc a poc.
No puc cremar les arrels són tantes
se'm fa difícil desfer-me d'aquests llaços
No puc cremar les arrels són sota dels meus peus
se'm fa difícil desfer-me d'aquests llaços
|
||||
9. |
Tems el temps
08:17
|
|||
Plora
són només llàgrimes
gotes de sal, són plors
mullant les pàgines
que han quedat en blanc
després de perdre
per 'ver guanyat als anys
un temps tan tendre
Canta
paraules mudes
versos callats que al sol
semblin excuses
per ser més forta avui
que no t'estimo
per fer més fondo el clot
que enterri els dies
que no seran
SI MIRO EL QUÈ HEM ESTAT ÉS MOLT PERÒ NO M'APORTA
QUAN PENSO EN DIR-TE PROU ÉS MOLT EL QUÈ COMPORTA
quin vers importa?
I és que hem cremat els colors
de les fotos de tots dos
després de tants hiverns
i estius tocant el cel
Quan érem nens podíem dir
al meu pati no es juga així
el món va al revés
que no ho veus
no jugo més i adéu
Però ara hem vist com canvien les coses no és tan senzill com comprar una pilota
o llepar un carmel i empassar-se el fel
I del bressol hem passat als llençols i hem tacat la innocència d'amor
i de l'absurda opció de ser per sempre dos
SI MIRO EL QUÈ HEM ESTAT ÉS MOLT PERÒ NO M'APORTA
QUAN PENSO EN DIR-TE PROU ÉS MOLT EL QUÈ COMPORTA
quin vers importa?
quin posa nom a la solució?
Que no ho has vist?
Tu ets jo
Mai sabràs on portava el camí que hem deixat
sento, per això, que seguiré sense por les decisions que avui prenguem els dos
|
Streaming and Download help
If you like Clepton, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp