1. |
Matrjoshka
03:37
|
|||
Matrjoshka
Just quan van sonar les campanades
érem dalt de bicicletes i al carrer
vam celebrar l’entrada d’any com si fos l’últim
o potser com si fos aquell primer que ens va canviar
Cada pedal que empeny el peu trenca una closca
som com cargols, ens creuen quiets però ja anem fent
i el què tant anys vam veure com el millor sostre
vam descobrir que amb un sospir es podia enfonsar
Hem sortit a veure món
aclucant els ulls de tant de temps
que hem passat tancats a dins
desfent-nos de la pròpia pell
Ara ens va gran fer el camí enrere
qui érem abans són vestits vells
que ara hem trobat dins la matrjoshka
una muda per seguir creixent
Traient el fetge per la boca ens ve plorera
al recordar que ens persegueix el què vam ser
veient de lluny tots els intents de fer drecera
se’ns fa evident que el camí llarg sempre serà més pla
|
||||
2. |
La sort, l'enyor
03:07
|
|||
La sort, l’enyor
Duies dies mesurant la distància d’aquest salt
i el rebot de l’impacte que va ser marxar
12 mesos per davant, una adreça i un final anunciat
no per ser-ho va fe’ls-hi* menys mal
Sort, tens la sort
d’haver trobat algú per viure
algú que t’entén lluny o a prop
tens l’enyor
saber que cal posar distància
per saber-ne el valor
L’aterratge fou brutal
la por va ser facilitat per omplir
de gent grisa les tardes d’estiu
Ara vas rebent amics
et troben bé i els fa feliç,
tu somrius, saps que mai seran descolorits
Sort, tens la sort
d’haver trobat algú per viure
algú que t’entén lluny o a prop
tens l’enyor
saber que cal posar distància
per saber-ne el valor.
|
||||
3. |
Pedra entre enderrocs
03:59
|
|||
Pedra entre enderrocs
S'engega una llum a les 5 del matí
són trucades que ahir van quedar congelades
De Brasil a Hong Kong repartits pels racons
els amics han fugit perseguits per la ignorància
Podràs prendre vent quan caigui tot
Podràs tot i així estimar aquest lloc
Podràs perdonar el motiu que avui t'escup de casa
o viuràs com pedra entre enderrocs
Som o no som d'un país,
d'un mas, d'un pis, d'un indret que es fa dir casa?
Podem renegar o entre tots batallar
i arrancar el futur segrestat per la vella guàrdia
Podràs prendre vent quan caigui tot
Podràs tot i així estimar aquest lloc
Podràs perdonar el motiu que avui t'escup de casa
O viuràs com pedra entre enderrocs
Vam ser nens sense neguits,
adormits per la ignorància:
'res importa si vas bé, si res et falta'
I ara ens toca sortir al pas,
adormits de peus i cames,
debatuts entre lluitar i marxar
|
||||
4. |
Triangle d'amor hongarès
03:50
|
|||
Triangle d’amor hongarès
Krísti era filla d’un petit poblet
hongarès
amb 20 anys mai havia vist el mar
Vaig conèixe-la* després del seu primer
desamor
Vaig notar que algun consòl buscava en mi
seduït la vaig seguir
I aquella nit vaig passar estimant-la
i l’endemà va acomiadar-se
i em vaig quedar sol resseguint les marques
del seu carmí, al meu coixí per recordar-la
Sófi era feligresa al centre de
Budapest
el seu nòvio era 15 anys més gran i allà
esperava que tornés
Vaig conèixe-la* a través d’un vell amic
a un concert
vaig notar que alguna cosa veia en mi
seduït la vaig seguir
Krísti i Sófi van pujar al mateix avió
somrients
Sófi va baixar i va fer un petó al promès
com si res la pertorbés
I dues nits vaig passar estimant-les
i als dos matins van acomiadar-se
de nou al seu món, girant la pàgina
i jo tot sol al meu racó d’aquest triangle
|
||||
5. |
L'aurora final
03:33
|
|||
L’aurora final
Dels vidres d’aquest tren
un reflex ullerós mira
com es va acostant prest
el destí; el retorn crida
Veig aquests noms vermells
són iguals que al partir eren
Però sé que trobaré
diferents als que allí queden
Són ells que han canviat?
O sóc jo qui ha mudat?
Les bosses sota els ulls
parlen més del què puc dir-te
Penso en l’últim ball
Coix, begut, mirant el comiat
com torna d’elèctric el blau de la nit
La veu cantant als companys
conscients que el matí marcarà aquell final.
La fi sabuda al marxar
quan vaig despullar-me del roig i el setí
i ara nu em fa avergonyir
pensar que l’aurora m’empeny a tornar
i posar-me els vestits
Sentint com frena el tren,
de reüll, l’estació miro.
Aquell origen no és
ja mai més on puc fer vida
Què és el que he trobat?
Què m’ha fet canviar?
Les bosses sota els ulls
són de nits perseguint viure
sempre al propi pas,
fugint de l’últim ball
|
Streaming and Download help
If you like Clepton, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp