Matrjoshka

by Clepton

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

1.
Matrjoshka 03:37
Matrjoshka Just quan van sonar les campanades érem dalt de bicicletes i al carrer vam celebrar l’entrada d’any com si fos l’últim o potser com si fos aquell primer que ens va canviar Cada pedal que empeny el peu trenca una closca som com cargols, ens creuen quiets però ja anem fent i el què tant anys vam veure com el millor sostre vam descobrir que amb un sospir es podia enfonsar Hem sortit a veure món aclucant els ulls de tant de temps que hem passat tancats a dins desfent-nos de la pròpia pell Ara ens va gran fer el camí enrere qui érem abans són vestits vells que ara hem trobat dins la matrjoshka una muda per seguir creixent Traient el fetge per la boca ens ve plorera al recordar que ens persegueix el què vam ser veient de lluny tots els intents de fer drecera se’ns fa evident que el camí llarg sempre serà més pla
2.
La sort, l’enyor Duies dies mesurant la distància d’aquest salt i el rebot de l’impacte que va ser marxar 12 mesos per davant, una adreça i un final anunciat no per ser-ho va fe’ls-hi* menys mal Sort, tens la sort d’haver trobat algú per viure algú que t’entén lluny o a prop tens l’enyor saber que cal posar distància per saber-ne el valor L’aterratge fou brutal la por va ser facilitat per omplir de gent grisa les tardes d’estiu Ara vas rebent amics et troben bé i els fa feliç, tu somrius, saps que mai seran descolorits Sort, tens la sort d’haver trobat algú per viure algú que t’entén lluny o a prop tens l’enyor saber que cal posar distància per saber-ne el valor.
3.
Pedra entre enderrocs S'engega una llum a les 5 del matí són trucades que ahir van quedar congelades De Brasil a Hong Kong repartits pels racons els amics han fugit perseguits per la ignorància Podràs prendre vent quan caigui tot Podràs tot i així estimar aquest lloc Podràs perdonar el motiu que avui t'escup de casa o viuràs com pedra entre enderrocs Som o no som d'un país, d'un mas, d'un pis, d'un indret que es fa dir casa? Podem renegar o entre tots batallar i arrancar el futur segrestat per la vella guàrdia Podràs prendre vent quan caigui tot Podràs tot i així estimar aquest lloc Podràs perdonar el motiu que avui t'escup de casa O viuràs com pedra entre enderrocs Vam ser nens sense neguits, adormits per la ignorància: 'res importa si vas bé, si res et falta' I ara ens toca sortir al pas, adormits de peus i cames, debatuts entre lluitar i marxar
4.
Triangle d’amor hongarès Krísti era filla d’un petit poblet hongarès amb 20 anys mai havia vist el mar Vaig conèixe-la* després del seu primer desamor Vaig notar que algun consòl buscava en mi seduït la vaig seguir I aquella nit vaig passar estimant-la i l’endemà va acomiadar-se i em vaig quedar sol resseguint les marques del seu carmí, al meu coixí per recordar-la Sófi era feligresa al centre de Budapest el seu nòvio era 15 anys més gran i allà esperava que tornés Vaig conèixe-la* a través d’un vell amic a un concert vaig notar que alguna cosa veia en mi seduït la vaig seguir Krísti i Sófi van pujar al mateix avió somrients Sófi va baixar i va fer un petó al promès com si res la pertorbés I dues nits vaig passar estimant-les i als dos matins van acomiadar-se de nou al seu món, girant la pàgina i jo tot sol al meu racó d’aquest triangle
5.
L’aurora final Dels vidres d’aquest tren un reflex ullerós mira com es va acostant prest el destí; el retorn crida Veig aquests noms vermells són iguals que al partir eren Però sé que trobaré diferents als que allí queden Són ells que han canviat? O sóc jo qui ha mudat? Les bosses sota els ulls parlen més del què puc dir-te Penso en l’últim ball Coix, begut, mirant el comiat com torna d’elèctric el blau de la nit La veu cantant als companys conscients que el matí marcarà aquell final. La fi sabuda al marxar quan vaig despullar-me del roig i el setí i ara nu em fa avergonyir pensar que l’aurora m’empeny a tornar i posar-me els vestits Sentint com frena el tren, de reüll, l’estació miro. Aquell origen no és ja mai més on puc fer vida Què és el que he trobat? Què m’ha fet canviar? Les bosses sota els ulls són de nits perseguint viure sempre al propi pas, fugint de l’últim ball

credits

released May 5, 2015

license

tags

about

Clepton Manresa

contact / help

Contact Clepton

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

If you like Clepton, you may also like: